El fet de que creem estereotips és un funció bàsica, la de facilitar la integració de persones a la nostra societat.
Però ara bé, a quasibé ningú li agrada que el posin dins d'un "sac" de persones segons la seva religió, el seu aspecte o el seu gènere i intueixin com és perquè les persones que hi ha dins d'aquest "sac" són semblants a ell.
Normalment hi ha tres tipus de reacció davant d'un estereotip:
-Acceptació: sovint les persones accepten el seu estereotip, ja sigui perquè s'hi sentin una mica identificats o perquè simplement els fa mandra canviar la forma en que la gent el vegi.
-Revolta: també alguns cops es busca actuar de forma diferent a com defineix l'estereotip o bé obrir-se a la societat per descobrir la cara interior de la persona i no quedar-se només amb l'exterior que és el que crea l'estereotip. Però a vegades l'estereotip afecta massa a la persona i aquesta és vol treure l'etiqueta però no pot perquè no té la suficient maduresa per fer-ho.
-Assemblar-se a un estereotip: aquesta és la postura més perillosa i la menys usada. Dic que és la postura més perillosa perquè és la que porta més problemes a la persona que la decideix adoptar. Normalment la adopten persones que se senten desplaçades i intenten fer-se un bon lloc en la societat. És el cas, per exemple, de les noies que s'aprimen per a ser més maques o intentar fer de models; o també dels nois i noies que quan canvien d'institut no veuen cap alternativa a fer-se d'un banda o d'una tribu urbana per ser "algú".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada